M'agradaria utilitzar aquesta entrada perquè qui no sàpiga de què va el tema, se'n faça una idea. Jo tampoc és que siga la persona que més controla l'assumpte, però faré l'esforç.
En primer lloc, què hem de saber? Doncs:
QUÈ ÉS EL PROCÉS DE BOLONYA?
Cap a l'any 1998, els ministres d'Educació de França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit van signar en la Sorbona una Declaració instant al desenvolupament d'un Espai Europeu d'Educació Superior. El següent any -1999- la Declaració de Bolonya era subscrita per 30 estats europeus.
La Declaració de Bolonya assenta les bases per a la construcció d'un Espai Europeu d'Ensenyament Superior, organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competivitat) i orientat cap a la construcció, entre altres, de dos objectius estratègics: l'increment de l'ocupació en la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d'atracció per a estudiants i professors d'altres parts del món.
Són sis els objectius recollits en la Declaració de Bolonya:
En primer lloc, què hem de saber? Doncs:
QUÈ ÉS EL PROCÉS DE BOLONYA?
Cap a l'any 1998, els ministres d'Educació de França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit van signar en la Sorbona una Declaració instant al desenvolupament d'un Espai Europeu d'Educació Superior. El següent any -1999- la Declaració de Bolonya era subscrita per 30 estats europeus.
La Declaració de Bolonya assenta les bases per a la construcció d'un Espai Europeu d'Ensenyament Superior, organitzat conforme a certs principis (qualitat, mobilitat, diversitat, competivitat) i orientat cap a la construcció, entre altres, de dos objectius estratègics: l'increment de l'ocupació en la Unió Europea i la conversió del sistema Europeu de Formació Superior en un pol d'atracció per a estudiants i professors d'altres parts del món.
Són sis els objectius recollits en la Declaració de Bolonya:
- L'adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions.
- L'adopció d'un sistema basat, fonamentalment, en dos cicles principals.
- L'establiment d'un sistema de crèdits -el sistema ECTS-.
- La promoció de la cooperació Europea per a assegurar un nivell de qualitat per al desenvolupament de criteris i metodologies comparables.
- La promoció d'una dimensió europea en l'ensenyament superior.
- La promoció de la mobilitat d'estudiants, professors i personal administratiu.
- La Declaració de Bolonya té caràcter polític: enuncia una sèrie d'objectius i uns instruments per aconseguir-los, però no fixa uns deures jurídicament exigibles. La Declaració estableix un termini -fins el 2010- per a la configuració de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, amb fases biennals de realització, cadascuna de les quals acaba amb la corresponent Conferència Ministerial que revisa el que s'aconsegueix, i a més estableix directrius per al futur.
Informació de l'Oficina de Convergència Europea de la UV.
El Procés de Bolonya comporta molts canvis en l'educació superior i que són motiu de gran controvèrsia política i ideològica. Les nombroses manifestacions exigint l'aturada del procés en són una bona mostra.
Però, a la reunió del passat divendres 5 no es discutia aquests conflictes. Tenia una visió molt més instrumental i no tan ideològica o política, i era plantejada des de la perspectiva de què el Procés de Bolonya ja no es pot aturar.
El nostre problema amb el CAP (Certificat d'Aptitud Pedagògica) i el Màster d'Educació Secundària sorgeix amb la substitució dels títols actuals (llicenciatures, diplomatures, enginyeries, etc.) pel nou sistema de graus.
El CAP, que té com a objectiu proporcionar una formació pedagògica i didàctica inicial per a la dedicació a la docència de l'ensenyament secundari, desapareixerà amb la implantació del nou sistema. Com a “títol substitutiu” del CAP, s'oferirà el Màster d'Educació Secundària.
Segons les directrius de la Declaració de Bolonya, el nou sistema ha d'estar establert el 2010, però el Minsiteri d'Educació s'ha proposat fermament implantar el nou sistema de postgraus -on s'inclou el Màster d'Educació Secundària- a partir de l'1 d'Octubre de 2009, pel que seria impossible la coexistència del CAP i del Màster d'Educació Secundària. O siga, ens trobem entre dues aigues.
I vos preguntareu, i què passa si a partir d'aquesta data desapareix el CAP? Doncs que nosaltres, i em referisc als cursos de 5é, 4t i 3r de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i a qualsevol altre universitari o universitaria amb un títol de llicenciat, diplomat, etc., haurem de cursar el Màster d'Educació Secundària per a ser professors d'Educació Física.
La pregunta següent és, per què m'ha de preocupar no haver de fer el CAP si puc fer el Màster d'Educació Secundària?
Econòmicament eixim perjudicats, ja que el CAP és molt més barat del que serà el Màster d'Educació Secundària. Per exemple, la taxa del CAP per al curs 08/09 a la de la Universidad de Murcia és de 276'19 euros, mentre que qualsevol màster del nou sistema de graus pot costar entre 1.800 o 3.000 euros (si no recorde mal, com es va dir a la reunió). La diferència és significativa.
La durada del Màster serà més llarga que el CAP. El CAP, de tenir una duració d'entre 10 i 30 crèdits (entre 100 i 300 hores) passará a durar 60 crèdits ECTS (entre 1.500 i 1.800 hores) del nou màster. Per exemple, el CAP d'Educació Física de la UV tindrà una durada de 20 hores lectives que s’impartiran en 10 sessions setmanals de 2 hores, amb el següent horari:
- Dimecres, 12:00 a 14:00 h, del 12 de novembre fins el 10 de desembre.
- Dimarts, 12:00 a 14:00 h, del 13 de gener fins el 10 de febrer.
Per altra banda, el nou màster per a professors de Secundària exigiria una prova de domini d'una segona llengua -estrangera- que hauríem de fer, cosa que el CAP no considerava.
En aquest context, els futurs llicenciats en CCAFE ens hem hagut de moure per fer arribar les nostres inquietuts tant al Ministeri d'Educació, a la Conselleria i a la Universitat de València per tal de no eixir perjudicats en aquesta situació d'incertesa.
LA REUNIÓ
Els alumnes de 5é, que han sigut els que més s'han interessat, van convenir una reunió amb el degà José Campos Granell i els vicerectors de Convergència Europea i Qualitat, Antonio Ariño Villaroya, i de Postgraus, Ignacio José Nebot Gil, per discutir aquest tema del CAP i del Màster d'Educació Secundària.
Després d'una breu introducció del degà es va passar a discutir 5 demandes que havien sigut presentades anteriorment per part dels alumnes de 5é:
La primera demanda feia referència a la possibilitat de fer el CAP sense haver acabat la carrera?
En aquest cas, no està en mans de la UV fer viable aquesta possibilitat. Depèn d'una normativa de la Generalitat que diu que és requisit indispensable haver acabat la carrera o haver fet efectiu el dipòsit del títol per poder fer el CAP.
La UV es compromet ha posar-se en contacte amb la Generalitat per discutir aquesta possibilitat.
La segona, a la possibilitat d'acceptar un major grau de convalidacions -per exemple, del pràcticum-.
En aquest cas, ens topem amb la mateixa resolució de la Generalitat que a la primera demanda i que diu que la part pràctica -o siga, el pràcticum- no és convalidable, però sí la part teòrica.
La UV es compromet ha posar-se en contacte amb la Generalitat per discutir aquesta possibilitat.
La tercera, amb la imminent implantació del nou màster d'educació, es creara una convocatòria extraordinària i intensiva al setembre de 2009.
De nou ens topem amb la mateixa resolució (maleïda resolució) de la Generalitat.
La UV es compromet ha posar-se en contacte amb la Generalitat per discutir aquesta possibilitat. En el cas de què la Generalitat acceptara oferir una convocatòria extraordinària, la UV es compromet a fer-la efectiva.
Aleshores, en els tres primers punts a discutir, ens trobem amb què les nostres demandes es veuen frenades per les normatives de la Generalitat.
La quarta, permetre als alumnes que estan cursant títols actuals vigents un periode transitori per poder fer el CAP.
Els vicerectors veuen que es una demanda raonable però que topa amb les regulacions del Ministeri d'Educació. Ens diuen que el Rector ja ha fet saber verbalment al Ministeri sobre aquesta possibilitat i que ho farà pròximament per escrit.
La cinquena i última demanda, era la no exigència del màster d'educació per als llicenciats de CCAFE degut a què la nostra carrera ja conté una càrrega didàctico-pedagògica substancial.
A la Llei Orgànica d'Educació (LOE) hi ha un punt que pot permetre aquesta demanda. Més o menys aquest punt diu que qualsevol assignatura que continga una càrrega didàctico-pedagògica “important” podrà ser eximida del CAP. En aquesta situació només ens trobem tant els llicenciats en CCAFE com els “futurs professors de música” ja que complim amb aquest requisit.
Aleshores, en els dos últims punts a discutir, ens trobem amb què les nostres demandes es veuen frenades per les normatives del Ministeri d'Educació.
Per últim es va acordar fer una COMISSIÓ D'ESTUDIANTS composada per alumnes de 5é, 4t i 3r i pel nostre degà i assessorats pel vicerectorat de Postgrau i Convergència Europea per fer un escrit amb les nostres demandes i al·legacions.
Gonzalo, Jorge Lizandra i jo ens vam proposar per a la Comissió. Finalment, per compatibilitat d'horaris, assitirem Gonzalo i jo a la reunió de la Comissió el proper dimarts 9 amb l'objectiu de preparar l'escrit, que ha d'estar preparat per al dijous.
REFLEXIONS SOBRE LA REUNIÓ
Quina és la via que més ens interessa?
La més desitjada
Clarament, a nosaltres ens interessa que ens eximisquen de fer el CAP o màster d'educació.
Quina possibilitat tenim de què es faça realitat? No ho sabria dir amb exactitud, però crec que si a les lleis que ordenen avui dia l'educació no hi ha una resolució que tanque aquesta via, és prou probable.
Per tres raons: evitaria haver de recórrer a convocatòries extraordinàries o intensives, a canviar cap normativa reguladora i sobre tot a ajornar la implantació dels postgraus. La qüestió seria fer un sistema que regulara aquest procés. És a dir, marcar els requisits que ha de complir una carrera perquè li atorguen la capacitació per ser professor sense cursar cap estudi “postllicenciatura”. En aquest cas, els qui hem estudiat o estudiem CCAFE en la UV estem en una posició privilegiada ja que la nostra carrera té una càrrega lectiva prou alta en matèria pedagògica i didàctica.
Quin problema trobem amb aquesta via? Que no beneficia a tothom. Els més beneficiats seríem els llicenciats en CCAFE i els professors de música. O siga, aconseguiríem menys pes social per pressionar el Ministeri d'Educació.
La més viable
Per això, la via a priori més factible, en la meua humil opinió és la de pressionar per l'ajornament de la implantació dels nous postgraus. Per què?
Per una senzilla raó que ja fa temps que es discuteix: hi ha moltes universitats arreu de l'Estat Espanyol que expresen que no els serà possible implantar en condicions el nou sistema de postgraus en la data prevista. Per exemple, a Catalunya, on més avançada està la implantació del Pla de Bolonya, es reivindica que tant les principals universitats catalanes com els delegats d'educació de cada una de les províncies de Catalunya consideren que no es donen les condicions necessàries per a què el màster puga funcionar amb normalitat.
Per tant, diverses universitats unides amb el mateix fi poden pressionar amb més força al Ministeri.
Un altre problema amb el que ens trobaríem és saber quan temps duraria l'ajornament. Si fóra un any, els alumnes de 4t i 3r no ens veuríem beneficiats i ens veuríem obligats a fer el Màster d'Educació Secundària. Veges tu quina solució!
Respecte aquest punt, els vicerectors ens donaven la seua paraula de què ells pressionarien per ajornar la implantació dels nous postgraus, però al·legaven que ells sí que estaven preparats per al nou màster però que la Conselleria no tenia temps efectiu per proporcionar els centres educatius suficients per a les pràctiques. Això no em tranquil·litza, perquè:
Aleshores, les universitats estan o no preparades?
Sí la UV i la Conselleria estigueren a punt, portarien a terme en la data prevista els nous màsters?
O seguirien defenent la posició dels seus alumnes respecte al CAP i el màster d'educació?
No crec que seguiren defenent la nostra posició, perquè ells en cap moment s'han expressat en contra de la implantació dels nous màsters. Per tant, quan estiguen preparats, l'aplicaran. I nosaltres a pastar fang. He d'aclarar que nosaltres no discutim si s'ha de portar a terme la implantació del nou màster d'educació, sinó que és injust que nosaltres el fem.
Si fallen les dues vies anteriors: el mal menor
El mal menor seria aconseguir la convocatòria intensiva del pròxim setembre. Però als de 4t i 3r no ens valdria, perquè necessitaríem haver acabat la carrera. Per tant, també necessitaríem canviar la normativa que no ens permet fer el CAP sense haver acabat la carrera. O siga, que la cosa estaria cruda.
En la pitjor de les situacions: el mal menor
Si finalment no podem evitar fer el màster d'educació, el mal menor seria aconseguir el màxim de convalidacions.
Aquí teniu informació sobre els postgraus: Anàlisi de la formació de postgrau
No hay comentarios:
Publicar un comentario